Què Veure
Església de la Mare de Déu del Rosario
L'Església de Ntra. Senyora del Rosario, erigida en 1.640 pel marqués de Rafal i per mediació del bisbe D. Juan García Arts és un testimoni històric i monumental de primer orde. Cal destacar la important obra pictòrica del temple, donada pels marquesos de Rafal, especialment el quadro "La Mare de Déu de la Llet" atribuït a l'escola de Ribera, i l'obra "El purgatori", que actualment es troba en la sagristia. El temple va ser ampliat i restaurat a principis del segle per a donar cabuda a l'augment de la població.
Festes Patronals
Les festes patronals de Rafal en honor a la Mare de Déu del Rosario té lloc durant les dos primeres setmanes del mes d'octubre, sent el dia gran de la patrona el 7 d'octubre, en la que cal destacar la Processó de la Matinada amb cançons típiques acompanyades de dolçaina i tamborí. Però les Festes, la celebració de la Fira de Sevillanes i els concerts de Música. El 8 d'octubre "Dia de la Morera" és una festa típica de Rafal en la qual participen tots els seus veïns.
L'ofrena floral i una gran paellada en què participen tots el visitants del municipi són altres dels actes representatius.
El mes de desembre culmina amb la "Sarsuela Pastoral", en la que personatges bíblics són escenificats.
A l'octubre, a més de les festes en honor a La Mare de Déu del Rosario, se celebren els Moros i Cristians.
Moros i Cristians
L'origen de les festes de Moros i Cristians en Rafal està lligat a la comparsa mora "SALICAREROS", que va irrompre amb força a mitjan anys 70, com a eixida d'un conte de fades. Va ser la primera, i per este motiu, la que va iniciar el camí per a les que vindrien després.
Procedia de l'empresa familiar de pastisseria dels germans Salinas, que a més, feien banquets per a tot tipus d'esdeveniments, amb un nombrós grup de jóvens cambrers, (d'ací això de "SALICAREROS", per Salinas i cambrers), amb els quals ja funcionava un magnífic equip de futbol.
Com va nàixer la idea ? Perquè caminant en eixos menesters de l'hostaleria, servien sopars per a unes quantes comparses de Moros i Cristians, sobretot a Crevillent, i açò els va donar l'oportunitat de conéixer l'ambient fester. Il·lusionats, els va entrar el "cuquet" i van decidir posar mà a l'obra, per a la qual cosa, van tindre el suport de la participació de les xiques, que també van passar a formar part de la comparsa.
Del projecte fet realitat, va sorgir la màgia de "Les mil i una nits" que, cada octubre, omplia els carrers del poble d'espectacle i colorit, a ritme de marxes com "Chimo" o "Paquito el xocolater" aconseguint que tot el poble se sentira partícip de la festa.
Hui en dia, les comparses "Moros al-rafalíes" i "Cavallers Templers" continuen el camí marcat pels "Salicareros" celebrant, junt amb el poble sencer, les festes de Moros i Cristians de Rafal a l'octubre.
Més InformacióSetmana Santa
La Setmana Santa de Rafal té un sabor cultural important. La gran majoria dels seus habitants participen d'esta festa en els passos de Setmana Santa, les Confraries la preparen, de fet, durant tot l'any. En Rafal, no es procesiona Divendres Sant, la festa es va passar fa anys a Dissabte Sant i fins al dia de hui es manté esta tradició.
La Setmana Santa de Rafal comença amb la participació de tot el poble dirigint-se cap a la parròquia, el Diumenge de Rams en la Processó de les Palmes. Quatre dies més tard, Dijous Sant, es realitza la Processó de la Passió, en la que prenen part la Germandat de la Flagel·lació i Ntra. Sra. de la Soledad i la Confraria de Ntro. Pare Jesús Natzaré. Mes tard, a les 12 de la nit, ix la Processó del Silenci, amb la Confraria del Crist Crucificat que fa el recorregut amb les llums del poble apagades.
L'endemà, Divendres Sant, després de la celebració dels Oficis es realitza el Viacrucis fins al calvari amb la imatge del Crist Crucificat acompanyat pel poble.
Dissabte Sant té lloc la processó del Sant Enterrament en què participen les Confraries de María Magdalena, del Sepulcre, de Sant Joan, de la Mare de Déu dels Dolores i la Germandat de la Flagel·lació i Ntra. Sra. de la Soledad.
Domingo de Resurrecció té lloc l'acte més popular i volgut per tots els rafaleños, la Processó de la Trobada o de La “Grana”. Es tracta d'una “grana” de cartó pedra farcida d'al·leluies (cigarrets de colors) i pètals de flors, suspesa d'un arc, que s'obri a l'alba del diumenge, quan la Mare de Déu del Rosario veu el seu fill ressuscitat.
Més InformacióLa Popular Grana
Menció especial al que hui sens dubte és emblema i signe d'identitat de la Setmana Santa rafaleña la popular "Grana". Possiblement el seu origen siga la processó de les al·leluies que se celebren en altres pobles per a commemorar la resurrecció de Jesucrist, però en esta localitat adquirix uns tints particulars que la fan no tindre igual.
Va ser la "Tia Córrega" qui va tindre la idea de complimentar la Setmana de Passió amb un acte que simolizara el poder de la resurrecció. Així, i tal vegada davall la influència de què es feia en altres llocs, va manar construir una "grana" de cartó pedra que tancara en el seu interior cigarrets de colors, pètals de flors i inclús blancs coloms.
Suspenida d'un arc, també construït a este efecte i col·locat en el centre del carrer Major, a esquena de l'església, la "grana" seria oberta i alliberats els seus fruits a l'alba de diumenge quan la mare desconsolada, la Mare de Déu del Rosario coberta amb negre manto i escortada per dones del poble, vera el seu fill ressuscitat, el Santíssim baix palio i acompanyat pels hòmens.
Esta trobada té lloc en l'arc davall la "grana" i precedit d'una cerimonial reverencial. La "Tia Córrega", que no tenia fills, va reservar per a les famílies dels seus nebots l'honor de dur a terme la cerimònia, la família de Trinitari Seva s'encarregava de precedir la Mare de Déu en el seu desconsol portant una bandera blanca i en reverència davant del pal·li que cobria al Santíssim, la família de "els Gasparos" s'ocupaven de retirar el manto a la Mare de Déu. Davant de la vista del seu fill amat Obrien la "grana", des d'on s'escampaven els colors de pètals i flors i els coloms amb el seu vol proclamaven la resurrecció de Jesús per tota la Vega.