Jacarilla
El remot origen del que hui és Jacarilla es pot rastrejar fins al segle IV abans de Crist, quan en este lloc es localitzava un assentament ibèric. Per aquelles llunyanes dates, esta zona del Baix Segura presentava unes condicions orogràfiques diferents de les actuals; Jacarilla estava en la vora d'un immens mareny alimentat por al·luvions del Vinalopó i del Segura i que s'estenia fins al mar Mediterrani.
Es té notícia, per unes inscripcions trobades en 1921 en la Serreta d'Alcoi, que per aquells temps es va produir un nodrit pelegrinatge des de diferents llocs fins a un centre espiritual per a fer ofrenes a la deessa de la fertilitat. En la planxa de plom trobada figura una relació que detalla la procedència de cada grup d'aquelles gents, i l'últim a aparéixer és Sakariskera, que venia a significar "el lloc on es deté el riu d'arena". El topònim evolucionarà a Xacariella, Hacarilla i, finalment, a Jacarilla.
Com en tots els casos de topònims d'origen incert, també per a Jacarilla es defenen teories etimològiques diverses, però l'anterior és la que es remunta a un passat més remot.
Passat el temps i reconquistat el lloc als moros, la família Togores, segons arreplega el Llibre del Repartiments del Rei Jaume I d'Aragó, exercirà el seu domini indivís durant segles. En el XVII s'independitza d'Orihuela, i en el XIX, sent Francisco Sandoval Alfalsars, el propietari del terreny, obté la seua separació de Bigastro.
En 1899, al morir l'últim senyor de Jacarilla es va dividir tot el territori en parts iguals entre els seus quatre fills. En 1915, un dels hereus va vendre les seues propietats (prop de 850 hectàrees de terreny entre les que estava enclavat el poble) al marqués de Fontana, qui havia quedat enamorat per la bellesa del paratge natural conegut com "Sendera de les Palmeres", per un muntant d'al voltant del milió de pessetes.
En 1947, l'hereu del marqués va parcel·lar i va vendre proporcionalment a 240 veïns de Jacarilla eixes terres que ells mateixos laboraven com a parcers, igual que havien fet sempre els seus avantpassats. Darrere de pagar set milions i mitjà de pessetes desapareix a mitjan segle XX eixe vestigi de dependència quasi feudal d'arrels medievals.