Rafal
Rafal és un poble desfogat i ben urbanitzat en el que no falten jardins i espais verds. Tots els seus edificis oficials són de moderna construcció, inclosos l'Ajuntament, la Biblioteca, Correus i els Col·legis de la localitat. Junt amb la Societat Musical, i limítrof amb l'ajuntament, un magnífic Auditori que fa honor a la vocació musical dels seus habitants. L'Auditori Municipal de moderna construcció està dotat de magnifiques instal·lacions. La banda de música Art Musical posa de manifest la gran passió del poble per la música, produint músics i compositors de la talla d'Agustín Bertomeu.
Comença la història de Rafal com a conseqüència del repartiment de terres després de la Reconquista d'Orihuela per Alfons X en 1243, els fundadors àrabs de Rahal al-wazir van ser desallotjats i la finca va ser repoblada al juliol de 1266 per 42 famílies cristianes. El terme amb base àrab Rahal significa masia o alqueria, la qual cosa explica l'origen de l'actual localitat: caseriu que va pertànyer a la municipalitat d'Orihuela fins al segle XVII. La influència catalana va canviar el nom de Rahal per Rafal, que és com hui se li coneix.
Durant els segles XIV al XVI Rafal va ser propietat feudal de distints senyors, especialment la família Rocamora, fins que al juny de 1636 Felip IV va elevar la vila a marquesat i la va concedir a D. Jerónimo Rocamora, marqués de Rafal. La influència d'este primer marqués va ser clau en la història de la localitat perquè baixe el seu senyoriu la vila va aconseguir independitzar-se municipalment d'Orihuela i va emprendre les obres de l'església, que es va convertir en parròquia en 1640 per mediació del bisbe D. Juan García Arts.
En 1640, Rafal ja tenia personalitat jurídica pròpia amb agricultors que treballaven la terra a perpetuïtat a canvi de no poder vendre eixe privilegi a forans i donar al propietari de les terres una part de la collita.
Fonamentalment agrícola, l'activitat de Rafal corre paral·lela al destí dels altres pobles limítrofs del Baix Segura, bolcant-se com ells, en la indústria conservera quan en els anys 50 es va crear la infraestructura de l'exportació hortofructícola.
No obstant això, dos característiques la distingixen dels seus veïns. Una és la seua gran passió per la música. Efectivament, des de principis de segle la seua banda de música "Art Musical" ha guanyat a poc a poc un renom especial, amb multitud de premis i certàmens, produint músics i compositors de la talla d'Agustín Bertomeu.
En segon lloc, l'esforç de modernització urbanística, estimulat per la presència de l'hospital del Servici Valencià de Salut. Esta voluntat demostra una gran projecció de futur i un calorós esperit d'acollida unànimement presents en tots els habitants i racons d'esta població.