Naturalesa
L'agricultura i la riquesa mediambiental són una de les notes característiques de la comarca del Baix Segura. Esta comarca emmagatzema un important patrimoni ecològic que es reflectix en la gran diversitat de paisatges amb forts contrastos entre ells. Gràcies al riu Segura, i seguint el seu curs, podem distingir dos paisatges diferenciats: el secà i l'horta. També, en contrast amb la gran planura de l'horta, destaquen les serres d'Orihuela, Callosa de Segura i Albatera, i en el marge dret del riu Segura trobem una altra alineació muntanyosa on destaca la Serra Escalona. Totes estes serres, que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic, són representatives de la fauna i la flora autòctona.
Traslladant-nos cap a la costa de nord a sud, l'horta i el mar s'unixen en la desembocadura del riu Segura i descobrirem un complex de dunes, originat per les aportacions del mar i els del riu, i una extensa pinnada. També en la costa es troba l'aiguamoll format pel parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevieja, catalogat com a àrea ZEPA (zona especial de protecció per a aus). Conforme el viatger es desplace cap al sud, podrà recrear-se en els típics boscos mediterranis i en les platges d'aigües cristal·lines i arenoses en el nord, i més al sud la costa es torna més accidentada.
L'Horta
L'horta és la zona de cultiu tradicional de la comarca del Baix Segura i constituïx una zona característica per la múltiple divisió dels bancals plantats de distints cultius que conformen un mosaic de formes i colors entrecreuaments, amb una àmplia xarxa de camins rurals, senderes sense asfaltar, assarbs i séquies per on l'aigua porta la vida als cultius i, per descomptat, el riu Segura.
L'horta, en la comarca del Baix Segura, constituïx un paisatge cultural, socioeconòmic i mediambiental, resultat del treball de moltes generacions al llarg de segles, constituint valors ambientals, culturals i econòmics, que són el principal senya d'identitat per a la comarca. A més d'un valor econòmic i productiu, l'horta constituïx en si un espai a conservar perquè no desaparega dels valors mediambientals i patrimonials.
Pel que fa als cultius, l'horta en esta comarca ha patit un procés de transformació, abundant en l'actualitat els cultius de cítrics, fruites, hortalisses i verdures, destacant sobretot els tarongers, les llimeres, la carxofa, el meló, el meló d'Alger, la creïlla, l'api, el bròquil, les faves, l'encisam, etc.
Quant a les espècies arbòries que es poden observar en els camins i senderes d'esta horta, formant part de la cultura i idiosincràsia d'esta comarca, trobem ombres d'arbres tan típics d'esta terra com la morera, la figuera, la garrofera i la palmera.
Riu Segura
El riu Segura és un dels elements més importants de la comarca del Baix Segura, ja que gràcies al riu s'han creat els costums més arrelats dels pobles que s'encreuen al seu pas. La conca del Segura té 18.651 Km. Quadrats de superfície compreses en les províncies de Jaén, Granada, Almeria, Albacete, Múrcia i Alacant. El riu Segura anomenat "Staber" pels grecs, "Thader" pels romans i "Sakura" pels àrabs, naix en Pontons (Jaén), Serra de Cazorla i desemboca a Guardamar del Segura (Alacant), amb una longitud de 350 Km.
La tradició ibera constituïx un dels llegats més importants de la comarca, els seus primers pobladors van assentar les seues vivendes en les proximitats del riu Segura. No obstant això, van ser els àrabs els que major profit traurien del nostre riu.
Moltes de les séquies, arroves, escorredores i assarbs, que encara perduren, van ser conseqüència d'un elaborat treball l'objectiu del qual era canalitzar de la millor forma l'aigua del riu a tots els terrenys d'horta de la comarca, convertint així l'agricultura en una activitat econòmica. En l'actualitat les insuficients precipitacions en tota la comarca, pel seu clima mediterrani, fa que el seu major problema siga l'aigua. Les pluges no reguen les terres i és necessari l'aprofitament màxim de les aigües del riu Segura i la seua rigorosa administració. Per a això hi ha els "jutjats d'Aigua" que ordenen i disposen cada setmana els regs de l'horta, de la manera més lògica possible. En períodes de tanda es va regant per orde d'arribada a les parcel·les. El següent torn de tanda començarà on es va acabar l'anterior. Indiscutiblement, constituïx l'eix vital de la comarca del Baix Segura, fet geogràfic a què se sumen esdeveniments històrics com les amenaces d'inundacions catastròfiques i sequeres prolongades que han afectat durant segles a les terres baixes riberenques, horta i poblacions.
Les Aixares del Segura
Com resultat de les obres de canalització del riu Segura, i per a reduir l'impacte mediambiental i paisatgístic, es van recuperar els antics meandres que van quedar abandonats en ambdós marges. El tractament va consistir en la repoblació d'estos meandres de llit antic amb distintes espècies arbòries autòctones d'acord amb el territori que travessen, amb camins interiors de llast, bancs i papereres, convertint-se en zones lúdiques i recreatives.
Les Aixares sobre els quals es van actuar van ser els de menys de 40.000 metres. El nombre total d'estes Aixares en la comarca del Baix Segura és de cinquanta-sis. El tractament i recuperació de les Aixares es va realitzar fonamentalment amb un tipus determinat de plantació arbòria per a cada Soto, diferenciada dels uns als altres. En cada un es va instal·lar un sistema de reg per goteig per a garantir que les plantacions puguen tindre assegurada l'aigua durant els primers anys de vida. A més, al llarg de tot el camí de servici de la canalització, es van plantar palmeres i moreres, espècies molt esteses per tota el Baix Segura.
La Desembocadura
La desembocadura al mar del riu Segura (La Gola del Segura) i el seu tram final configuren un espai natural singular, a causa de l'entrada d'aigua de mar, oferint-nos un meravellós contrast entre dos aigües: els verds que vénen de terra dins i les blaves del mar obert, així com a l'amplària del llit i la vegetació existent. Açò origina que hi haja gran quantitat d'aus aquàtiques com a agró blava, garseta, camallonga, martinet, gavina, cabussonet xic, polla d'aigua, etc.
Platges
Les platges de la comarca del Baix Segura oferixen al viatger un ampli palmito de possibilitats per a disfrutar d'uns dies de descans en contacte directe amb el mar i l'arena. Totes les platges compten amb servicis aptes per a un millor confort i tranquil·litat del visitant.