Què Veure
Església Parroquial la Mare de Déu del Pilar
L'any 1616 s'alçava en este mateix lloc una ermita venerada al Sagrat Cor de Jesús. Donat el seu estat ruïnós es va derrocar en 1745, per a començar la construcció d'un nou temple. En 1752 ja estava acabat i a l'espera de la seua fundació com a parròquia, el 7 de gener de 1753. El dia 11 d'octubre del mateix any va ser col·locat el Santíssim Sagrament i venerada a Ntra. Sra. del Pilar i Sagrat Cor de Jesús.
En 1975 i per segona vegada, el temple va haver de ser derrocat pel seu mal estat i construït un nou, l'actual, que va ser consagrat el 9 de d'octubre de 1982 i beneït l'endemà pel bisbe Pablo Barrachina.
L'Església que contemplem actualment és obra de l'arquitecte Antonuio Orts Orts, de planta rectangular amb una sola nau, huit capelles laterals i absis. Està construïda en rajola vist en concordança amb l'antiga torre campanar.
En la fatxada principal s'aprecien dos cossos amb zelosia, enfront de la qual s'exposa una còpia de la Mare de Déu del Pilar en marmolina, obra de l'escultor Sánchez Saludable.
La imatge de Ntra. Sra. del Pilar, obra de l'escultor local Sánchez Lozano, presidix l'altar esta església. Cal destacar la seua torre campanar construït en 1899.
Està sítia en la Plaça de l'Església del municipi i el seu principal atractiu és la torre del campanar, que s'ha pogut conservar des del segle XIX. L'actual torre es va construir en 1899. En la seua construcció es van utilitzar 74.000 rajoles, que es van sufragar en part per donacions dels propis parroquians. Esta torre, de 24 metres d'altura, es va edificar per a substituir l'anterior que en 1829 es va derrocar per causa d'un terratrémol. De planta rectangular, realitzada en fàbrica de maçoneria i a l'estar revestida exteriorment per mitjà de rajola vist, ens recorda l'estil neomudéjar.
Horari: de Dilluns a Dissabte, de 10:30 a 12:30 h.
Torre de la Horadada
Torre Horadada en Pilar de l'Horadada: (segle XVI- any 1591), situada en un promontori que s'endinsa en el mar i de marcat caràcter defensiu amb planta circular. La torre de la Horadada pertanyia al sistema de vigilància costanera, i va ser construït l'any 1580 sobre una altra torre anterior. Assenyalava el límit sud tradicional del Regne de València, i durant el segle XIX va ser utilitzada per a fer senyals amb el telègraf òptic.
Encara que ha sigut reconstruïda en diverses ocasions, continua mantenint l'estructura original de l'època de la seua construcció Es tracta d'una torre de base troncocònica, lluïda i emmerletada, que disposa de diverses finestres. L'accés a l'interior es realitza des de l'interior de la vivenda particular a què està adossada. El seu nom prové de la disposició interior dels seus pisos, que es comunicaven per un forat central que travessava la torre d'amunt a baix. El seu estat de conservació és bo, encara que ha patit algunes modificacions. És propietat dels descendents del Comte de Roche.
Ha sigut declarada Bé d'Interés Cultural, i gaudix amb la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Aljub la Conqueta
L'aljub "La Conqueta" igual que altres com el de "La Verea", "El Muntaner", "El Romero"..., es data entre els segles XVIII i XX. Alguns van ser construïts pels romans al peu de la Via Augusta per a donar de beure a les tropes, als caminants i als cavalls durant el recorregut que realitzaven des de Roma a Cartagena, descansant molts d'ells en Pilar de l'Horadada. Els àrabs els van conservar i, des d'època medieval fins a principis del segle XX, van ser aportant aigua als pastors i als seus bestiars que passaven junt amb ells per les senderes, on estan ubicats o pròxims a la seua localització, així com les gents que treballaven o vivien pròximes a estos.
Pedrera Romana
Hi ha una pedrera en la línia de costa de més de 60 metres de longitud en les proximitats de Mil Palmeres. Esta pedrera a cel obert era explotada pels romans per a l'extracció de pedra, que després usaven possiblement per a pavimentar la Via Augusta que creua el municipi.
Durant els segles I i II a.C. els romans van explotar esta pedrera per a l'extracció de roca per a les grans construccions. Es tenen indicis que estes pedres van ser usades per a la creació de la Via Augusta que creuava el terme municipal de Pilar de l'Horadada. Es troba en la desembocadura del Riu Sec, en la Urbanització de Mil Palmeres.
Vía Augusta
La Via Augusta, una de les calçades romanes més importants, que des dels Pirineus va paral·lela a la costa llevantina creua pel terme municipal de Pilar de l'Horadada, sent este municipi el lloc assenyalat per molts historiadors per a localitzar la "Mansió" romana de "Thiar".
El Caseriu de Rabate
Un racó pintoresc i plàcid és el caseriu de Rabate, amb la seua xicoteta ermita, antic poblament d'origen islàmic el nom de la qual era Al-Rabat.
Museu Arqueologico-Etnològic Gratiniano Clots
El museu principal va obrir les seues portes en 1994 gràcies a depòsits i donacions de particulars. Este fons museístic es mostra actualment en cinc seccions: medi ambient, fòssils, arqueologia, etnologia i numismàtica.
Forma part també de l'exposició permanent del museu el despatx de D. Gratiniano Clots, la primera persona que inicia els estudis arqueològics en Pilar de l'Horadada a principis del segle passat
Dins de la secció de fòssils cal destacar el crani de sirènid: gran mamífer aquàtic i herbívor que va habitar el "Riu Sec", durant el pliocé, fa més de sis milions d'anys.
En l'època romana fabricaven diversos tipus de ceràmica, entre ells: les àmfores, utilitzades fonamentalment per al transport, i la ceràmica comuna, considerada la vaixella d'ús diari; com esta olla amb tapadora per a cuinar.
La secció arqueològica arreplega importants peces pertanyents als diversos pobladors que van habitar en este enclavament.
Les pedres precioses adornaven ja les joies dels romans, el lleó decora esta gemma, a què atribuïen efectes tant màgics com terapèutics.
La Prehistòria es troba representada pel treball de la talla i poliment de pedra, sent diversos els útils obtinguts per a efectuar les diferents labors. Entre ells destaca este destral de pedra polida.
Des de la direcció del museu es coordinen altres labors relacionades amb el mateix, com la funció científica que desenrotllen les excavacions arqueològiques, les quals incrementen el fons museístic.
La secció numismàtica ens oferix en recorregut monetal prou ampli: des dels ibers fins a època actual, no sols a Espanya sinó en altres països del món. Denari de l'emperador romà Severo Alejandro (222-235 d.C.).
Pilar de l'Horadada, conegut possiblement en aquella època com la "mansió de Thiar", va ser un lloc de descans i intercanvi comercial, situat al peu de la Via Augusta, una de les més antigues d'Hispània i coneguda anteriorment com a Via Haráclea. Este mil·liar situat en la calçada durant època tardoromana indicava en milles el punt de destí.
Finalment, l'etnologia ens mostra una àmplia varietat d'útils tradicionals relacionats amb la vida diària de les famílies locals de fa més de dos-cents anys.
Una economia agrícola fonamentalment de tipus autosuficient ha fet possible la conservació d'alguns dels seus elements, com este trill de pedrenyal del segle XIX.
En esta secció s'exposa la importància de l'espart en el nostre municipi, que va formar part del campus spartarius, i des dels temps més remots el seu cultiu i treball han fet possible l'obtenció d'objectes molt característics.
Situació: C/ Carretons, 19 (Casa de Cultura)
Telèfon: 965 351 124
Fax: 965 352 072
Horari d'hivern: de Dilluns a Dissabtes: de 9:00 h. a 14:00 h. i de 16:00 h. a 21:00 h.
E-mail: casa-cultura@pilardelahoradada.org
Rutes
En les proximitats del nucli urbà partixen dos rutes a través del llit del Riu Sec i la rambla adjacent per a la pràctica de senderisme, una circular de quatre quilòmetres i una altra lineal de deu quilòmetres, la qual arriba fins l'àrea natural de la urbanització de Mil Palmeres.
- Ruta 1: Pineda de Campoverde. Recorregut interessant per la part més erosionada del llit, on s'aprecien curioses formacions i cavitats en les parets del mateix.
- Ruta 2: Riu Seco. Recorregut al llarg del llit fins a la seua desembocadura, hi ha àrees que permeten obtindre informació sobre la flora i fauna del lloc i realitzar un descans.
Passejos
- Passeig del Sardiner: Passeig marítim on disfrutar de la suau brisa marina i meravelloses panoràmiques del mar mediterrani.
- Passeig de les Higuericas: Agradable passeig flotant de fusta sobre les dunes d'arena.
- La Rambla: Al canalitzar la rambla que creua el poble, es va adequar per al seu ús lúdic. Ara són moltes les persones que la recorren diàriament per a fer exercici físic.
Platges
Pilar de l'Horadada ho té tot per a disfrutar del sol i el mar. El clima és típic mediterrani, amb temperatures mitges de 18 ºC, brises suaus i el sol lluint més de 3.200 hores a l'any. El turisme que acudix a la cerca d'un estil de vida saludable, troba ací recursos per a disfrutar del clima i de l'esport en un marc envejable. En la costa hi ha urbanitzacions de moderna construcció que gaudixen de qualsevol tipus de servicis per als residents. A escassa distància de cada apartament hi ha supermercats, restaurants, cabines de telèfon, pistes o recursos esportius i altres servicis que oferixen comoditat i benestar als residents.
El mar és ací plàcid i molt rares vegades abandona el seu calma. Estes platges són segures ja que no hi ha descensos bruscos ni desnivells i permeten el bany tranquil dels mas xicotets. Es combinen platges extenses de fines arenes blanques en intens contrast amb el mar blau i xicotets penya-segats rocosos, que s'endinsen en el mar i amaguen cales d'arena daurada, intimistes i arreplegues. A més la seua transparència i visibilitat invita al busseig esportiu a la cerca de la biodiversitat que alberguen els seus fons d'arena alternada amb algunes roques i plataformes disperses.
La puresa de les platges que té Pilar de l'Horadada ha permés que hagen sigut guardonades amb Banderes Blaves de la FEEE, garantia per a disfrutar amb tranquil·litat d'un entorn saludable. Les comoditats i el saludable estil de vida fan que molts visitants s'establisquen i instal·len ací el seu lloc definitiu de residència. Pilar de l'Horadada és un dels municipis amb la costa menys alterada, per la qual cosa encara és possible trobar llocs apartats i naturals.
Llistat de platges:
- Platja del Molló (El Mojón)
- Platja de les Higuericas (Torre de la Horadada)
- Platja de les Viles (Torre de la Horadada)
- Platja del Port (Torre de la Horadada)
- Platja del Comte (Torre de la Horadada)
- Platja Jesuïtes (Torre de la Horadada)
- Cales de Rocamar (Torre de la Horadada)
- Platja del Riu (Mil Palmeras)
- Platja Mil Palmeres (Mil Palmeras)
- Platges de Vistamar (Mil Palmeras)
Festes i esdeveniments
Tota la població de Pilar de l'Horadada es bolca en les celebracions. La tradició i el fervor popular es deixen sentir en els carrers, ja es tracte d'una festa de caràcter religiós, com la Setmana Santa o bé profà, com els carnestoltes.
En la Romeria de Sant Isidre, els pilareños es mobilitzen, ja siga a peu, a cavall o en calessa, per a seguir el seu Sant en el recorregut, pels camps de cultiu, que discorre al llarg de diversos quilòmetres des de l'església Parroquial fins a La Cañada de Praes.
Durant la Setmana Santa diverses processons se succeïxen, mostrant la gran devoció dels pilareños i les magnífiques talles d'escultors com Sánchez Lozano, restaurador de l'obra de Salzillo. Processons com la de la Trobada o del Silenci, que a coll dels portants i costaleras, congreguen a nombrós públic que observa els passos i balls dels trons.
Més Informació IMés Informació II
En Torre de la Horadada se celebren les festes en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció. És un Festeig mariner, en el que destaca el Rosario de l'Aurora i la processó marinera en què es puja a la patrona en una embarcació guarnida, a la que la resta barcos rendix homenatge amb pètals i flors.
No es pot dir que es coneix Pilar de l'Horadada o a les seues gents sense haver viscut la Festa Major. La Mare de Déu del Pilar és venerada amb ofrenes i desfilades en què el poble en general mostra la seua devoció. Com a epíleg se celebra una desfilada temàtica de carrosses i disfresses, en el que les penyes són les principals protagonistes. El colorit de la festa es transmet en alegria amb què propis i visitants la celebren. Durant una quinzena se succeïxen els tornejos esportius, les competicions, les activitats i jocs per a majors i xicotets, les traques i focs artificials, les festes en les Penyes, les processons, les actuacions musicals o teatrals...
Calendari de festes i esdeveniments:
GENER- Aparició de la Mare de Déu
- Cavalcada dels Reis Mags
- Celebració de Sant Antoni Abad
- Carnestoltes
- Open Obralia Internacional Júnior de Tenis
- Setmana Santa
- Romeria de Sant Isidre
- Fogueres de Sant Joan
- Setmana del Teatre
- Nit de Sarsuela
- Jornades Internacionals de Dansa
- Dia 30: Festa aniversari de la creació del municipi
- Festes populars en Mil Palmeres, Les Viles, Torre de la Horadada, El Molló i Pineda de Campoverde
- Festival Horadada Blues
- Desembarco Rock
- Elecció de la Reina de les Festes
- Dia de la Comunitat Valenciana
- Ofrena de flors a la Mare de Déu del Pilar
- Festa Major de Ntra. Sra. la Mare de Déu del Pilar
- Dia infantil
- Desfile de carrosses
- Mostra de randes a boixets
- Festes nadalenques